Bosc Adormit

No sabria dir-vos cap malesa del Magnòlia, el nou disc de Maria Coma. És el segon que fa en solitari, i tot i així és una autèntica peça de treball i creativitat com poques n'han aparegut per aquí. La primera escolta tenia tantes expectatives que no em va entusiasmar, però a partir de les següents, escoltar la música sincera de la Maria, com extreta d'universos visuals, sovint molt cinematogràfics, m'és molt i molt plaent... Les veus i melodies fantàstiques, afinades i delicades, sedueixen l'oïda i m'empenyen a voler-ne mirar l'imaginari curtmetratge que hi hauria d'haver darrere -en alguns temes, ja que en d'altres no cal absolutament res més. Gràcies que tenim gent com ella (poca), que jove i encuriosida de moltes fonts vingudes d'aquí i d'allà, produeix petites joies com aquesta. Universos i somnis, els de la Maria, que almenys per mi expressen mil coses que m'arriben.

La lletra d'aquesta cançó, Bosc adormit

Tinc por de fer-te esperar massa temps,
tinc por de la pluja, també de la gent...

Tinc por de mi per si marxo corrent.
Tinc por de perdre'm i no ser-hi més.

Passen les hores passen les raons,
les gotes dels arbres no em diuen qui sóc...

Passen els núvols per sobre els turons,
pasen les zebres i em diuen on sóc.


I hi ha una altra cançó imperdible per a tots aquells disposats a sentir-la. És De nit, i la podeu escoltar des de molts suports online. Aquí en deixo la lletra. És curta.

M'enamoro dels meus somnis
i no sé de què em serveix.
La quotidianitat m'ignora,
el realisme no em diu res.

Sóc impacient però no corro.
També m'enganyo, si cal...
I pot ser que t'estimi més que mai...