I per què aquest nom a l'exposició de l'Arts Santa Mònica? Són els inicis de l'artista, obra signada pel mateix Barceló que, sí, es faria gran i faria coses més grans, però no hi ha res a l'exposició de què ell renegui, no pas de tot allò amb què va començar i que segurament va utilitzar com a esglaó per a peces de gran èxit.
Diversos temes i etapes separen l'obra del mallorquí. Hi ha la part de Bestiari, protagonitzada per cans amb especial fixació, i litografies. A Vanitas, la matèria orgànica és la peça de museu. Un joc de varietats que modul·len constantment amb l'imminent pas del temps i la inherent descomposició. La Poesia experimental és on, amb enginy, somriu a l'espectador, com l'obra "Coit" i els revòlvers. També hi ha Llibres, que són vius però no necessàriament per les paraules. Els Retrats i autoretrats, amb pinzells o sense, i Elements de paisatge acaben de configurar aquesta passejada entre la creació d'un jove Miquel Barceló.
Provocador, brusc, brut, sense manies -però amb fixacions- i desafiant. A Barcelona hi havia d'haver "Tot Barceló", però és arreu, fins i tot a la Sala dels Drets humans de la ONU, alçant els ulls. Ens queda, entre altres, La solitude organisative al CaixaFòrum i una visita a Avinyó per amarar-nos de Barceló, algú més enllà d'un pintor transgressor de fama internacional.
Diversos temes i etapes separen l'obra del mallorquí. Hi ha la part de Bestiari, protagonitzada per cans amb especial fixació, i litografies. A Vanitas, la matèria orgànica és la peça de museu. Un joc de varietats que modul·len constantment amb l'imminent pas del temps i la inherent descomposició. La Poesia experimental és on, amb enginy, somriu a l'espectador, com l'obra "Coit" i els revòlvers. També hi ha Llibres, que són vius però no necessàriament per les paraules. Els Retrats i autoretrats, amb pinzells o sense, i Elements de paisatge acaben de configurar aquesta passejada entre la creació d'un jove Miquel Barceló.
Provocador, brusc, brut, sense manies -però amb fixacions- i desafiant. A Barcelona hi havia d'haver "Tot Barceló", però és arreu, fins i tot a la Sala dels Drets humans de la ONU, alçant els ulls. Ens queda, entre altres, La solitude organisative al CaixaFòrum i una visita a Avinyó per amarar-nos de Barceló, algú més enllà d'un pintor transgressor de fama internacional.
*L'exposició a l'_rts S_nta Mònic_ es va acabar el 26 de setembre.
La del CaixaFòrum continua fins al gener.
Escrits
2 comentaris:
Això s'assembla cada dia més a la secció de crítica d'un diari (bé, potser més aviat setmanal).
Hahaha, no ho crec que s'hi assembli, encara no és prou digne (ni potser prou conscient de voler-ho) de ser publicat. Però mira, serveix per anar practicant ;) Demanó disculpes avançades per anar convertint això en un vehicle de pràctiques, en certa manera (i més aviat mensual!).
Publica un comentari